Bones a totes i tots.
Començo aquest blog amb la idea que m'heu donat entre tots els meus companys artesans des que vaig començar en aquest món de l'artesania.
Sempre parlem entre nosaltres de tenir un lloc on poder denunciar els abusos i mentides a les que ens veiem sotmesos en moltes fires a les que acudim. També estem d'acord en les nostres converses entre venda i venda, que hauria d'haver un lloc on poder felicitar els muntatges i els llocs on ens han tractat com mereixem, amb respecte, professionalitat i carinyo.
Ens agrada arribar a un lloc, on hem de treballar durant més de dotze hores molts cops, on hem d'estar a la intempèrie de vegades, on arribem amb moltes esperances i il·lusions, i trobar una persona amatent, que ens faci sentir còmodes, i ben atesos, algú que realment estimi l'artesania i vulgui crear un ambient agradable i de complicitat.
Això passa sovint, no dic que no, si escollim bé les fires on anem i exigim des del començament els nostres drets sense oblidar les nostres obligacions.
Però, de vegades, ens trobem sense saber molt bé que fer, si muntar, si plegar i marxar, si queixar-nos, en arribar a una fira i veure que les condicions no eren el que havíem parlat amb l'organització, o si ens han mentit amb falses expectatives de visitants, d'espai, d'atencions,etc.
Per exemple, arribem a una fira, i trobem mil problemes per a muntar, ens diuen que hem de ser a les 8:30 puntuals perquè els carrers son estrets o perquè es difícil accedir-hi, i son les 11 passades i encara estem al cotxe, o amb els trastos plegats a un costat del carrer sense possibilitat de muntatge.
Si ja hem pagat, doncs, ens quedem, ens enfadem, potser ens queixem (encara que això no acostuma a passar, ja que molts de nosaltres en algun moment no ens hem sentit amb el dret de fer-ho per falta de documentació, o per si en la propera edició no ens admeten).
Jo no vaig mai amb organitzadors d'aquests que munten fires gegants i et fan voltar per tota Espanya a canvi de donar-te una fira bona que t’interessa tant com per silenciar-te en les deu que no valen res. Però he sentit mil cops les vostres queixes, quan us han encolomat una fira on les pèrdues us han ocasionat un trasbals personal de difícil solució.
Em sento sovint impotent davant aquests abusos, i penso que algú hauria de fer alguna cosa, però tampoc se molt bé per on començar.
Les administracions intenten crear fires de qualitat, i es un bon començament, però sovint son fires on les vendes son ridícules, i encara que tot el muntatge sigui fantàstic, no funcionen per a l'artesà de primer nivell que acaba no tornant en la següent edició, cosa que fa que la fira vagi perdent qualitat.
Tampoc li veig una solució fàcil, penso que passa per educar millor a la població i sensibilitzar-los pel que fa a l'art, la bona artesania, la bellesa i el preu que s'ha de pagar per aquest.
Això no es fa en dos dies, ni en un parell de legislatures. Costarà i sovint es tornarà enrere molts cops abans d'avançar.
En aquesta situació, només ens queda als artesans recolzar-nos els uns amb els altres. L'associacionisme es una de les eines que tenim per defensar-nos davant aquestes situacions, una manera de fer arribar les nostres queixes, inquietuds i problemes a les Administracions i que siguin ateses.
També el boca orella ajuda molt, parles amb un company i t'explica lo meravellós que va ser participar en tal fira, i lo bé que es va sentir tractat, igual les vendes no van ser molt bones, però el públic era amable i respectuós. Això et dona una pista de si vols o no demanar participar en aquell event.
O t'explica la seva indignació en altres casos, fires d'artesania anunciades com a tal que resulten ser mercats d'artesania forànea, en molts casos amb preus irrisoris.
No cal provar d'entrar-hi, si portem un producte car, hi ha guerres que tenim perdudes per endavant.
Aquesta pretén ser la finalitat d'aquest blog, que puguem dir la nostra pel que fa a organització, seguiment i resultats de les fires, tant per felicitar com per denunciar.
No heu d'identificar-vos, podeu criticar des de l'anonimat i ajudar a altres a no passar el que heu passat vosaltres, i així altres poden ajudar-vos a vosaltres en futures decisions.
Us demano, no obstant, que sigueu justos i sincers per damunt de tot.
Sovint ens hem trobat que ens donen referències els nostres propis companys, per tal que no anem a una fira que a ells els hi va molt bé i creuen que massa competència afectaria als seus resultats.
Hi ha espai per tothom, públic per tothom, i el fet que una fira funcioni pel fet de ser petita i amb poques parades, també hauria de ser un tema a apuntar en aquest blog, que esperem i intentarem que arribi a tots els interessats possibles: Administració, entitats, artesans i associacions.
Feu boca orella d'aquest nou medi que tenim al nostre servei. Contra més siguem, més eficients seran els resultats.
En fi, benvinguts, i comencem.
AQUÍ TROVAREU UN SEGUIT D'ITEMS PER QUE PUGUEU SEGUIR-LOS A L'HORA DE FER UNA CRÍTICA D'UNA FIRA. ESTÀ A LA VOSTRA DISPOSICIÓ.
http://criticafiral.blogspot.es/img/GUIA.DOC
NOM DE LA FIRA: Mostra d’Art del Vendrell.
DATA: Acostuma a ser a l’Abril. Aquest any havia de ser el 12 d'Abril.
UBICACIÓ: Passeig Marítim de Coma-ruga.
EDICIÓ: la quarta al 2009.
NOMBRE DE PARADES:
ORGANITZADOR:
CRÍTICA:
Aquest any no s’ha portat a terme perquè es suposava que havia de fer mal temps. Finalment no en va fer, però la fira ja s’havia anul·lat.
Vaig participar en la segona edició i em va encantar. La gent que l’organitza es una Associació i el Patronat de Turisme, crec, i ho fan de manera molt acurada, pendents de tots els detalls i intentant motivar la compra dels visitants.
En arribar a la fira, els visitants reben una bossa per a posar-hi les compres, i en quan fan la primera compra poden omplir una butlleta per a un sorteig d’un val de 50 euros que s’han de gastar en la mateixa fira. Així, també fan que la gent gasti el regal en alguna parada.
Les organitzadores ho tenien tot preparat, els espais assignats, i les parades ben distribuïdes. Aquest any s’havia pensat canviar l’ ubicació de la fira per el vent que hi havia en una part de les parades. Això si que ho recordo, el vent era bastant engorrós.
La fira va ser justeta pel que fa a vendes, però l’ambient era molt agradable, ja que la gent estava molt contenta de com estava organitzada i les noies estaven pendents de nosaltres en tot moment.
Els companys van ser molt agradables, tot eren artistes, la majoria pintors i ceramistes, però també un parell de joieres, i vidriers entre d’altres. La qualitat de les peces era força alta, i el públic realment respectuós.
Realment, potser es la fira que més ben muntada he trobat en els més 10 anys de fires.
Com a comentari negatiu he de dir que aquest any ens varen comunicar que no es portaria a terme perquè s’anunciava molt mal temps per el cap de setmana, i que ens tornarien els diners o ens canviarien la data. Finalment no s’ha fet ni una cosa ni l’altra, i estem a Juny. Com tampoc son molts diners, imagino que en la propera edició valdrà el pagament d’aquesta i quedarem en paus.
VALORACIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS:
Una experiència molt molt positiva, i amb ganes de repetir.
Llàstima que aquesta edició no hagi hagut sort.
NOM DE LA FIRA: Fira dels Campaners.
DATA: 26 d’Abril
UBICACIÓ: Os de Balaguer
EDICIÓ:
NOMBRE DE PARADES: Hi ha parades per part de l’Ajuntament i parades portades per organitzador privat que munten una fira medieval paral·lela.
ORGANITZADOR: Ajuntament d’Os de Balaguer.
CRÍTICA:
Els primers anys aquesta fira va ser petitona i muntada amb molta cura, de manera molt humil, però ens tractaven molt bé. Era gratuïta i els resultats encara que no eren per tirar coets, a mi em van resultar positius.
Aquest any ens han cobrat per participar, i degut a un aiguat de por, ni tant sols varem poder muntar. En arribar al matí al municipi, queia un xàfec important, i no hi havia ningú per rebre’ns. Vam anar fins al final del poble, i només hi havia el Ramon, que es l’organitzador que munta la part medieval. Com nosaltres anàvem directament de part de l’Ajuntament, i en vista que no semblava parar de ploure i no hi havia ningú a qui dirigir-se, vam decidir marxar cap a casa un altre cop. Ens vam posar en contacte via e-mail amb l’ajuntament per disculpar que havíem marxat i veure si es tornava a muntar o ens retornaven els diners, però no ens ha contestat ningú a data d’avui.
Els altres anys, sense pagar per anar, els resultats eren justets però suficients. Unes vendes limitades, però bastant gent per a fer contactes pel taller que teníem a Lleida.
VALORACIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS:
La fira no te tant bons resultats com per a pagar per anar-hi. Si sou de Lleida potser us interessa per a fer contactes amb futurs clients. A nivell de vendes sempre ens ha semblat fluixeta.
NOM DE LA FIRA: Fira de les Titelles.
DATA: Primer cap de setmana de Maig.
UBICACIÓ: Catedral nova de Lleida.
EDICIÓ:
NOMBRE DE PARADES: unes vint parades.
ORGANITZADOR: Associació d’Espectadors de Titelles de Lleida.
CRÍTICA:
Fira muntada molt acuradament i amb molta il·lusió. A nivell de vendes sempre ens ha anat força bé i els artesans marxen força contents. L’únic inconvenient es que és una fira temàtica, dirigida principalment al món de les titelles. Molts titellaires amb diferents tècniques.
Una crítica negativa podria ser la manca d’organització a l’hora de muntar. Els artesans comencen a muntar normalment sense que l’organització hagi assignat lloc, cosa que ha creat un vici d’arribar cada cop més aviat per quedar-se el millor lloc. Jo crec que es més culpa dels artesans que de l’organització, o de tots dos, uns per no esperar i respectar als companys que arriben a l’hora marcada per l’organització, i aquesta per no apuntar de manera clara les bases de participació i muntatge. Que apuntessin que no es pot muntar fins que no arribi l’organitzadora, per exemple, seria una mesura a tenir en compte.
Tampoc ens sembla just que se’ns demanin tots els papers en regla (autònoms, IAE, carnet d’artesà) a uns i que no sigui obligatori pels altres. O tots o ningú, perquè amb la crisi que estem vivint, no ens es gens fàcil seguir pagant les nostres obligacions a cap de nosaltres. Ademés que està clar que es il·legal vendre productes sense tenir un permís per a fer-ho i estar donat d’alta a hisenda i a la seguretat social. S’hauria de controlar un pel més.
VALORACIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS:
Amb tot, una valoració molt positiva. Si ets titellaire val la pena anar-hi.
NOM DE LA FIRA:
DATA: 25 i 26 de juliol
UBICACIÓ:Claustres del Monestir de Sant Llorenç de Morunys
EDICIÓ:11a.
NOMBRE DE PARADES: nombre limitat
ORGANITZADOR:Associació de Turisme de la Vall de Lord
CRÍTICA: Ens han convidat des d'aquest blog. Encara no hi hem assistit. Si algun de vosaltres vol afegir algún comentari serà ben rebut.
Es donen 50 € de depòsit, que se us tornen l'últim dia de la fira, i es obligatori fer taller encara que no està remunerat.
La fira acaba essent gratuïta a canvi del taller.
Es demana el carnet d'artesà i fotos de les peces i de la parada.
VALORACIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS:
